Teoria de la comunicació

La hiperrealitat


Aquest concepte fa referència a una societat on ens es molt difícil de distingir entre allò que és simulat, virtual o creat pels mitjans de comunicació i allò que és realitat. El terme ha estat creat i difòs per autors tan importants com Baudrillard, Simulacra et simulacrum i Umberto Eco. En aquest article es pot fer un petit tast orientatiu de les teories de Baudrillard, que són molt pertinents per estudiar la hiperrealitat: Baudrillard i la societat simulacre.

Lo verdadero es un momento de lo falso s’emmarca dins del context de la hiperrealitat, o la realitat com a construcció mediàtica o literària. Baudrillard té el seu lloc dins de la construcció del llibre. Són especialment rellevants els capítols narrats en primera persona de Mario i Romano, els companys de Pumuki, que donen pistes sobre aquesta realitat – simulació – espectacle que es configura en torn del personatge.

És en boca de Mario, que l’autora explica el sentit del títol del llibre: “Hay una frase de Debord que dice que lo verdadero es un momento de lo falso”. Cal pensar, doncs, que tota la filosofia de construcció de la realitat des dels mitjans de comunicació i, l’aportació de Debort en particular, no és un tema secundari dins de la novel·la.

Guy Debord


Guy Debord (1931-1994) va ser un pensador i agitador cultural francès molt preocupat per la influència dels mitjans de comunicació i la cultura de l’espectacle en la configuració de la societat. El seu escrit principal sobre el tema és La sociedad del espectáculo, que es pot descarregar aquí: la_sociedad_del_espectaculo.pdf. Més tard va publicar Comentarios a la sociedad del espectáculo, un bon resum de la qual es pot descarregar aquí: ComentariosSociedadEspectaculo.pdf.

L’autor va fer una adapació cinematogràfica de La sociedad del espectáculo. En aquesta pel·lícula es posen imatges al text de l’obra, que es va llegint contextualitzadament. Evidentment, no es tracta d’una obra comercial. Més avall podeu veure’n la primera part, de les 9 en què es divideix l’obra a youtube.





Si consulteu l’entrevista de Lucía Etxebarria a Público podreu comprovar com l’autora defineix la influència de Debord en la novel·la i també com segueix el joc virtual amb els seus personatges.

Propostes de Treball


La vida i mort dels protagonistes més enllà del llibre

Alguns dels protagonistes del llibre segueixen vivint a Facebook, amb les identitats de Romano Debord, Pumuky Guy Debord.

Podries resseguir a Facebook, youtube i altres elements configuradors de la realitat virtual, la història del llibre.

Sex & Love addicts

Anàlisi de la canço de Sex & Love Addicts, Coge palomitas, que pots trobar a la xarxa, des de la perspectiva de les teories de Debord i de la hiperrealitat. En pots extreure la lletra, i rellegir-la a la llum de tot l’anterior. Com valores el fet que l’autora del llibre aparegui al video-clip?

Quan es parla del grup de música, que se’n diu? Com canten? És important la música, la imatge, la posada en escena, les possibilitats de promoció, o tot plegat?  Quin és el contingut de les seves cançons?

La posmodernitat i hiperrealitat a través del text literari

En primer lloc, llegeix els dos capítols del llibre narrats, respectivament, per Mario i Romano. Estudia quines reflexions fan en relació a la hiperrealitat i la societat de l’espectacle. Busca altres trets de l’obra de Debord en el llibre.

Et proposem també estudiar l’influx que la posmodernitat i la hiperrealitat han tingut, de forma conscient o inconscient, en la construcció de la novel·la. Aquesta fitxa de treball proporciona un guió per abordar aquest estudi.

Les marques i els mitjans

En aquest llibre, hi ha bastantes referències reals a marques comercials o publicitàries i mitjans de comunicació. Es pot fer una recollida de marques, i mirar si hi ha alguna significació expressa en l’elecció d’unes, i no d’altres.

Pel que fa als mitjans, a causa de la rellevància que té la realitat creada per la comunicació en la novel·la, serà important de fer-ne una bona recopilació per veure quin tipus d’ideologia o no-ideologia tenen els mitjans esmentats. També cal veure quins programes de televisió o articles periodístics tenen cabuda al llibre. En alguns moments, es donen localitzacions temporals mitjançant notícies.

Quin lloc tenen aquests recursos en la construcció del marc de referència de la novel·la? Es fa esment a notícies “fake”, a enganys, a manipulacions informatives planejades? I ha alguna voluntat més enlla de la conveniència en el desenvolupament de l’argument?

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: